De gairebé sortir de Chivas a donar-li un gol amb toc celestial


El que Jesús Orozco Xiquet (20 anys) va somiar de nen el va poder cristal·litzar l’any 2021: ser jugador de Chivas a la Primera Divisió. Però aquell mateix any li va tocar patir una pèrdua importantdoncs el seu pare va morircosa que s’ha convertit en la seva font més gran de motivació i inspiració.

El “Niquet” Orozcocom és conegut a Chivas -sobrenom que és gràcies al seu cognom matern-, va viure una muntanya russa de sentiments després del seu debut el 2021 contra el Puebla; cap al següent duel va ser enviat a la filial Tapatío a la Lliga d’Expansió, època en què va morir el seu pare.

“Va ser una cosa dura, perquè havia perdut el meu pare. Molts no saben, però el dia que debuto el meu pare estava internat a l’hospital. Estava molt malalt. Em van tornar al Tapatío, jugaríem a Mèrida ia la nit, quan me n’anaria, va morir el meu pare. Va ser un cop dur. Aquí al club em van ajudar molt bé. Sempre vaig sentir aquest suport i arrop, per això estic agraït”, va assegurar Orozco en entrevista amb mig temps.

Orozco va arribar a Chivas molt petit, va fer el seu procés de planter i el juliol del 2021 el tècnic Víctor Manuel Vucetich ho va debutar en el partit contra Pobla; aquí va sentir que va valer la pena tot el que va patir en la seva etapa com a jugador de Forces Bàsiques, on va estar a res que ho donessin de baixa.

El meu procés de planter va ser molt estrany; vaig estar a punt de sortir a l’edat de 15 anys. A la Sub 15 havia de ser donat de baixaperquè patia moltes lesions, no tenia continuïtat. Hi va haver un temps en què no creixia i per ser central has d’estar alt. Van decidir aguantar-me. Em van fer uns exàmens dels canells, em van dir que creixeria i que anava a fer una bona estirada. Va ser quan van decidir aguantar-me”, va afegir el futbolista.

“Recordo que vaig jugar el segon torneig de la 15 com a titular, vam arribar a la Final i la vam perdre contra Atles. Es va venir Tercera Divisió, Sub 17 campió, Sub 20, campió, debut i després m’envien a Tapatío; va ser un cop mig fortPer què debutes un dia y al següent t’envien al Tapatío“.

Chivas ho donaria de baixa

Després d’aquests 74 minuts al Estadi Cuauhtémocel defensa va jugar 11 partits més al Tapatío i va tornar a la Lliga MX fins a l’abril del 2022.

M’havien avisat ja (de la seva baixa); de fet la meva mare i el meu pare no es van barallar, però sí que van ficar les mans al foc per mi. Van dir que em donessin l’oportunitat, ‘el meu fill és bo, com ho correràs si no ho fiques‘. En aquesta part els meus pares hi van tenir alguna cosa a veure. La meva mare m’ho va dir, que fins i tot es va barallar de paraules amb el que abans era a Forces Bàsiques”.

Els minuts van seguir i dissabte passat va aconseguir la glòria en fer la seva primer gol a la Primera Divisióque tenia una dedicatòria especial: el seu pare. Per això va voltejar al cel, cap a on va agrair; el seu pare mai va deixar de creure-hi: “M’hauria encantat que el meu pare m’hagués vistper això després del gol vaig festejar al cel, va ser per a ell”.

Sí, Jesús Orozco tenia molt per agrair, perquè si bé el seu pare era fanàtic al bàsquet, sempre el va impulsar a jugar a futboli per això ho va incloure a les classes al Comude de Zapopan, on va arrencar la seva carrera en aquest esport.

“El meu pare no entenia el futbol”

A casa meva ningú va jugar futbol. El meu pare mai va picar de peu una pilota, de fet no entenia el futbol. Recordo que treia el seu quadern i em deia ‘explica’m, és que no entenc, jugues al centre o de lateral?‘. Aleshores li deia que pels recorreguts quedava de lateral i no tinc problema a jugar mà a mà. De vegades al meu pare li estressava que els pares dels meus companys dialogaven de futbol i ell no entenia. Comencem a veure futbol junts, vèiem els partits de la Selecció, els de Chivas quan no podíem anar a l’estadi. Va ser una cosa rara”, va explicar el jugador blanc-i-vermell.

El seu pare va inculcar-li l’amor a Chivasdoncs si bé no jugava futbol, ​​el va portar per primera vegada a veure al Ramat Sagrat al Estadi Jalisco: “Era un divendres a la nit. Arriben amb uniformes de Chivas, em van comprar camisa, short, mitges, i em diu ‘anirem a veure les Chivas’, era Chivas contra Santos. En aquell temps estaven Javier “Chicharito” HernándezAdolfo “Bofo” Bautista, Omar Bravo, diversos… Alberto Medina, “Gaucho” Àvila. Chivas anava perdent 2-0 i l’estadi estava ben apagat. Del no-res empaten, en va quedar 4-2. Tot l?estadi es va motivar. Va ser quan vaig dir: ‘Jo vull estar a l’estadi‘”.

El gol de “Niquete” Orozco

Del seu gol, que va ser el llavors 1-1 davant Pumes, Orozco recorda: “Va ser un sentiment molt bonic. Un somni fet realitat; des de petit he estat aquí i fer un gol a l’estadi va ser una cosa molt especial. Per a la meva família, que m’han donat suport al meu somni. No sabia com festejar; em va sortir natural. Em vaig deixar anar. Va ser quan vaig treure tota la ira. Perdíem. No tenia pensat com celebrar el meu primer gol”.

Al cap del “Niquet” Orozco està gravat com va entrar la pilota, però d’una manera potser diferent de com va passar en realitat: “Recordo que surt la pilota i com que tot va ser molt ràpid. Tenia la pilota al meu cap i quan m’ajupo, en primera instància, vaig sentir que la treia el porter. Vaig sentir que l’aconseguia a treure i quan veig que pica, vaig sentir que tot es pausa i vaig sentir la xarxa i el foc que surt. Em vaig aixecar i ho vaig celebrar. No vaig escoltar la gent. Vaig viure el meu moment, em vaig imaginar tot el que havia passat des de petitó. Tot el sacrifici que havia fet i es va sentir molt bonic“.