Inter 4-2 Empoli: gols de Pinamonti, Asllani, Romagnoli (aut.), Lautaro (2), Sánchez


Partit boig, amb els toscans a la fuga gràcies als antics Pinamonti i Asllani. El reobre un autogol de Romagnoli, després el doblet de Toro i Sánchez en recuperació. Inzaghi +1 sobre els rossoneri es va comprometre diumenge al vespre a Verona

La Pazza Inter torna al capdavant del campionat almenys dues nits. Ho fa al final d’un partit surrealista en el qual es deixa posar de seguida per les xarxes de l’antic Pinamonti (els conspiradors van servir) i Asllani, després comença a carregar amb una claredat intermitent però una força que augura bona per a l’últim. compromisos d’una temporada. L’autogol de Romagnoli suposa una remuntada completada amb el doblet de Lautaro i el segell de Sánchez en la recuperació. I els 70 mil de la Meazza es poden celebrar.

Primera meitat

Inzaghi insisteix amb Dimarco per Bastoni, torna Dumfries per la dreta i tria Correa per donar suport a Lautaro en atac. Andreazzoli desplega la parella de centrals Romagnoli-Luperto, se centra en Stulac al mig del camp i al davant confirma l’ex Pinamonti, que en els primers moviments sembla que es queda fora per l’esquerra amb Bajrami alt i Asllani migcampista ofensiu, però a 5′ fa una jugada des del veritable davanter centre a la centrada baixa de Zurkowski, activada per Stulac en una banda dreta abandonada. Frenet des de la primera pilota, l’Inter s’ha mantingut així fins i tot després de la desavantatge i De Vrij a la baralla embolica una pilota que podria haver valgut l’empat. El problema d’Inzaghi és que el seu equip va malinterpretar tots els moviments del rival i només un mil·límetre de fora de joc de Pinamonti al minut 10 anul·la el doblet de Zurkowski. Ja clar abans del partit, el guió s’exaspera encara més amb l’Inter en desavantatge: un assalt frenètic en què, però, Lautaro i els seus companys lluiten per ser lúcids quan val. Al 23′ Manganiello xiula el penal per una entrada de Parisi sobre Barella, brillantment desmarcada per Brozovic. El Var Banti, però, fa senyal al seu company que el defensa de l’Empoli havia agafat primer la pilota, així que seguim. I pocs minuts després els toscans van col·locar la segona banderilla al costat de l’Inter d’una manera increïble. Llançament des del seu propi trocar de Fiamozzi, De Vrij jutja malament la trajectòria, Asllani agraeix i supera Handanovic amb una diagonal que silencia l’amuntegat Meazza, mentre que Brozovic i Lautaro no els envien al central holandès. El torello de l’Inter torna a arrencar, però l’Empoli juga a mort i tanca tots els espais de l’àrea. En espais tan reduïts serien fonamentals les jugades de Perisic i Correa, els únics que salten l’home. Però Fiamozzi aguanta bé el croat, mentre que el Tucu és un espectador que no paga i no aconsegueix res. En un primer moment boig, De Vrij al 38′ en combina un altre, desencadenant el contraatac de Zurkowski, però al 41′ l’Inter troba l’espurna amb l’autogol de Romagnoli, que en una relliscada burla Vicario a la centrada des del darrere de Dimarco, fora de gira enrere però sempre perillós quan puja. San Siro es converteix en un embolic, Barella l’envia una mica amunt des de l’exterior dret. L’explosió es va ajornar una mica. Al 45′ el mateix Barella arrenca una pilota d’Asllani i a la verticalització Calhanoglu és bo per agafar la inserció de Lautaro que amb la dreta envia la pilota a córner del 2-2. L’Inter té sang als ulls, Toro -a diferència d’un Correa indolent- guanya un córner en el qual Vicario intercepta el torn de Perisic.

Segona meitat

Es reprèn sense canvis, ni tan sols a la trama. L’Inter acampa a la meitat contraria i de seguida ho intenta amb Dumfries i Perisic, l’Empoli es defensa com pot però té el mèrit d’intentar jugar sempre la pilota quan aconsegueix recuperar-la. Anreazzoli busca forces noves a Di Francesco i Henderson (fora de Bajrami i Zurkowski), però l’Inter és una onada en plena ebullició. Vicari fa tres miracles en Calha, Dumfries i Lautaro. En un minut, els nerazzurri arriben al tir quatre vegades, i Pinamonti amb prou feines inicia el segon truc. Al 64′, però, Lautaro trenca la porta després d’una desafortunada desvinculació de Fiamozzi. L’Inter avança i al capdavant durant un parell de nits. Immediatament, Inzaghi se n’ha tret tres, inclòs el mateix Lautaro, que va ser amonestat per treure’s la samarreta després de marcar. Fora també Calha i Dimarco, dins Dzeko, Vidal i D’Ambrosio. Comença un altre partit, perquè Brozovic i els seus companys recuperen l’alè tant pel canvi de resultat com per l’esforç monstruós produït als 70′. Després de Cutrone per Di Francesco (ko després de l’atac de Skriniar), també entren Ismajli per Stulac i Benassi per Fiamozzi. Darmian detecta a Dumfries, Correa al 78′ no ho tanca sent bloquejat per Vicario, Dzeko embolcalla dues pilotes no per Dzeko, Sánchez detecta Tucu. Dzeko als 83′ ni tan sols desembolica el regal de Darmian. L’Inter no pot ni donar-se uns minuts de tranquil·litat però, a més d’haver ressorgit de l’abisme del doble desavantatge, té el mèrit de gestionar bé la final, gràcies a l’Empoli de genolls. Sánchez i Dzeko (pal) encara han perdut, però el 14è córner i després el toc d’Alexis han segellat el partit.