Li pregunten sobre la pobresa del país i també de la cura de Messi


20-09-2022

El partit entre Hondures y Argentina està cada cop més a prop i l’entrenador de la Bicolor, Diego Vázquezva arrencar aquest dilluns la concentració de cara a aquest compromís.

La cita davant l’albiceleste és divendres (6:00 pm d’Hondures) a Miami, Estats Units, i Diego Vázquez va parlar del partit a Diari Olé.

Pel que sembla els argentins estan preocupats per Lionel Messi, tant que li van preguntar a l’entrenador de la Selecció Nacional d’Hondures sobre si parlarà amb els seus futbolistes perquè no vagin amb mala fe contra el 10.

Aquí l’entrevista completa amb Olé:

-¿L’expectativa d’Hondures davant l’Argentina passa per aconseguir un bon resultat o per l’aprenentatge per als jugadors?
Una mica per totes dues coses. Venim d’una molt bona Nations League. Vam vèncer el Canadà, que va guanyar l’octogonal de les Eliminatòries per sobre de Mèxic i els Estats Units. A partir d’aquí busquem continuar construint coses, continuar creixent. Serveix per a les dues coses que vas preguntar. Que els jugadors tinguin l’oportunitat de jugar davant d’una candidata al Mundial i per fer un bon partit.

Versió: Deiby Flores i la seva advertència a Messi: “Si toca donar-li dur, li donarem dur, però amb respecte sempre”

-¿Pensàs a fer marca personal a Lionel Messi? Què diràs als teus jugadors sobre Leo?
-És un desafiament enorme. És la pregunta del milió com marcar el millor jugador del món. Encara no tinc el sistema i l’estratègia, ara comencem a entrenar. Sí que lògicament vaig veure tots els partits d’Argentina a les Eliminatòries. Els darrers amb Itàlia i Estònia, també. A partir d’aquí dissenyarem un pla per marcar-lo, sense mala intenció, no per colpejar-lo, però perquè ens faci el menor mal possible.

Però per la proximitat del Mundial i per ser vos argentí, diries als teus jugadors que no vagin amb mala fe sobre Leo?
-No, hem de raspar. El futbol és un esport de contacte. Cap de les dues coses, ni ésser líric ni mala intenció. Sí que apel·lar a la idiosincràsia del nostre futbol, ​​que és fort, són jugadors de potència i agressius. Sense mala intenció però respectant la història del nostre futbol.

Quin altre jugador argentí et preocupa especialment?
-Tots, Argentina té planter per armar dues seleccions. Està jugant molt bé. Et pugen els laterals, li donen amplitud, et fixen la línia de quatre. Té un munt de característiques que són summament positives, que va aconseguir Scaloni. A partir d’aquí farem l’estratègia per contrarestar-los i fer-li mal també.

A més: Quioto, amb permís especial, i l’altre legionari que no s’hi ha sumat; així va ser el primer entrenament d’Hondures de cara al duel amb Argentina

Contra Argentina no et conformaràs a perdre per poc?
-No, per res. Això crec que ningú. Tots surten a la pista a guanyar el partit, amb la il·lusió de jugar bé i guanyar. Després, el cicle de joc, veurem què ens demana.

Què valores Scaloni?
-M’agrada tot. La veritat que ha jugat molt bé, fora de la pista m’agrada perquè és molt senzill, de baix perfil, parla amb el seu equip a la pista, són totes connotacions positives. Juga gairebé de memòria, va fer molt bona eliminatòria i ni parlar-ne que va guanyar 3 a 0 a Itàlia.

Aquí va quedar una imatge de Nicaragua, una altra selecció centreamericana, que va perdre 5 a 1 amb Argentina i després del partit els futbolistes van anar a demanar-li fotos a Messi. Us permetries una cosa així dels teus jugadors?
-Som molt positius, no tenim aquest escenari al cap. Primer esperem fer un bon partit. Després, si es volen fer fotos és una cosa natural perquè es tracta del millor jugador del món. Però abans hem d’estar seriosos, ser un equip que manegi bé el bloc, compromès amb Hondures i amb el creixement.

Vas convocar vuit jugadors de l’exterior. A quin destaques?
-A tots, Ens basem més en l’equip, no tenim algú que sigui estel determinant. Hem de ser l’equip. Contra Canadà i Curaçao, que té tots els seus futbolistes dels Països Baixos, fem servir bé en aquesta part. El tècnic apunta l?equip, no a una individualitat.

Se sap que Hondures és un país amb problemes de pobresa. Et condiciona aquest context social d’Hondures per fer la teva feina?
-Aquí hi ha problemes, però està més evolucionat que altres països de Centreamèrica com Nicaragua. Hi ha cinc estadis molt bons, s’acaba de fer un pre Mundial a Hondures. Si bé accepto que és un país en creixement, però el futbol va créixer molt. Tenim un complex molt bonic amb pista sintètiques. Les comoditats per treballar les tenim totes. Potser ens falti una mica a les grames, perquè siguin de primer nivell. Estem en aquest camí.

Vós vas ser campió local amb Motagua. Això va ser el determinant perquè t’elegissin o també va influir que siguis argentí? A Sud-amèrica hi ha una tendència a contractar tècnics del nostre país…
-A Motagua vam guanyar sis títols, com a jugador en vaig obtenir cinc més. Vaig dirigir vuit anys i mig, vam jugar tres finals de Concacaf, vam jugar Concachampions, empatem a l’Amèrica, empatem al Tijuana a Mèxic. Vam fer molt bon cicle i el vam posicionar al club a nivell internacional. La feina de tot el cos tècnic va ser el que ens va posicionar per dirigir la selecció. M’acompanyen diversos professionals des de fa nou anys: com a assistents Ninrod Medina i Javier Núñez, com a preparadors físics Patricio Negreira i Jair Aguilar i com a entrenador d’arquers, Hugo Caballero.

Hondures va anar a Sud-àfrica 2010 i Brasil 2014. El 2026 hi haurà 48 equips en lloc de 32. Creus que amb aquest augment de places podràs portar la teva selecció al Mundial?
-Aquest és l?objectiu, és la il·lusió. Esperem que ens donin tot el procés per arribar-hi.

Quina valoració fan a Hondures del treball de Pedro Troglio a Olímpia?
-Molt bona feina, va venir, va sortir campió. Ens va guanyar finals a nosaltres.

Vas ser part de les Inferiors a River, amb qui vas jugar?
-Jo sóc categoria 71. Vaig fer Cinquena i Sisena Divisió. Dels meus companys van arribar a Primera el Cuqui Silvani, Padula i Diego Siciliano. Els tècnics eren Martín Vairo i Martín Pando.

Quin aprenentatge vas treure de River?
-Mirà, me’n recordo que teníem Adolfo Pedernera de director esportiu. Un cop havíem perdut un partit, no me’n recordo contra quin rival. Em va veure trist, estava malament, i em va venir a dir: ‘Nene, a això juga el que pot, no el que vol’. En aquell moment no ho vaig entendre, però amb el temps em vaig adonar que té raó, al futbol juga el que pot.