Monza d’un centenar a la butlleta, Max sobrevolant el Campionat del Món. Leclerc: creieu-nos més!


La setzena jornada del calendari “fotografia” fidelment l’equilibri de forces de l’actual Mundial

MAX VERSTEP: VOTO… 11

Onze com les victòries de temporada de l’ara gairebé dues vegades campió del món. Onze com a provocació, per parlar d’intocabilitat de SuperMax que ara sobrevola aquest Campionat del Món. Es barreja amb els seus companys només a l’inici del GP: comença setè, és tercer al final de la primera volta, segon a la cinquena volta. Després l’empenta i l’estira a distància amb Leclerc per la victòria. La resta és història: la història d’un Mundial en bon camí de tancar amb un avanç “Schumacherian”.. Més enllà de la modalitat final, Monza “estampa” el bis del campió holandès, quasi una coronació esperada.

GEORGE RUSSELL: 8,5 VOTS

Mai lluitant realment per la victòria a Monza i ni tan sols pel segon graó del podi. El tercer després li dóna el cotxe de seguretat. Després d’haver desmarcat les “deficiències”, arribem als mèrits de George, Lord of Consistency: quinze metges de capçalera de setze entre els cinc primers (set vegades al podi), ara a l’abast de Pérez pel tercer lloc al Campionat del Món de Pilots. Només li falta la primera victòria, que tarda però en aquest cas la justificació… Hamilton la signa per ell conduint l’altre Mercedes, perseguint el seu primer èxit de la temporada i no pot presumir de la seva mateixa puntuació aquest any!

FIA, DIRECCIÓ DE CURSA, COCHE DE SEGURETAT: SENSE VOT

El cotxe de seguretat que entra en acció amb almenys un minut de retard quan sigui necessari i s’adjunta a Russell en lloc d’anar a buscar el líder, la segadora amb cotxe al revés amb les rodes de l’esquerra a la pista i els monoplaça que desfilen per la mateixa pista, però també el caos-penalitzacions de la vigília i una formació que va romandre misteriosa en la seva última aparició durant hores després d’acabar la classificació. Totes coses massa serioses per fer que els llamps importin, notes, butlletins i, encara pitjor, ressenyes. Que s’afanyarien com a mínim.

XARRÈS LECLERC: VOT 7

La pole de dissabte va ser de deu, la cursa baixa una mica la mitjana. Charles a la pista condueix com ell sap, com pocs altres saben. Però… hi ha un però: l’equip li demana per ràdio que “ratifiqui” l’elecció per anticipar la transició del vermell al groc, en el sentit de compostos (toh, la mateixa combinació cromàtica de l’aventura de Ferrari a Monza 2022). Ell confirma: I si digués: no, anem recte? Potser Sainz en el seu lloc hauria estat més decisiu. El resultat final canviaria? Cap pista en particular ho suggereix i, en tot cas, Max hi tenia alguna reserva. Mentre hi estem, per al racó de la conspiració: havia estat congelat (el metge de capçalera) amb Leclerc al comandamentho deixaríem (més o menys tots) tan fort?

LEWIS HAMILTON: VOTO 6,5

Com a campió consumat, a la sortida des de l’última fila deixa als altres (Sainz, en aquest cas concret) la tasca d’obrir camí i desenredar la madeixa enmig del grup. Després s’armanga (del vestit) i tanca cinquè, immediatament darrere del mateix Sainz que acabava de fer el dimoni quatre ja al semàfor (“Vés, vés, ens veiem després”). Excepte que els principals jugadors ara són bàsicament altrescomençant pel seu company) i recuperar constantment el protagonisme es fa una mica més complicat gran premi rere gran.

CARLES SAINZ: VOT 9,5

La remuntada inicial és un crit: carrega amb el cap avall i després de deu voltes des de la divuitena a la graella ja és cinquè. Des de “Despicable me” avançant SERGIO “CROCEROSSA” PEREZ (de fet no tirem: VOTA 6 també per la volta més ràpida del GP). L’estratègia és bona, millor que la de Leclerc (però sobretot diferent). No tenia res a perdre i va córrer menys empoderat i més lliure del seu cap que Carles. Tanmateix, sospitem que Carlos sempre és més fluix que el monegasc i que aquest és un dels seus punts forts. El podi es va perdre a causa d’un Aston Martin (no, no els de Stroll o Vettel…) però l’actuació queda per aplaudir.

LANDO NORRIS I DANIEL RICCIARDO: VOTACIÓ 5

Tingueu en compte que l’actuació del duet de papaia a la pista no va ser gens dolenta, donada la tendència recent. No obstant això, fa tot just un any Daniel & Lando per aquestes parts van aconseguir un doblet extraordinari i es van enlairar per parelles des de la segona fila. Tots sabem com va quedar: l’australià va desencadenar el “casus belli” per a l’embolic final. El seu company d’equip des de Bristol va oferir (hem de repetir-nos) una actuació sense tonalitats altes.

NYCK DEVRIES: VOTACIÓ 7

Ningú va conduir tres cotxes diferents aquest any: Williams, Mercedes, Aston Martin. Almenys dos el mateix cap de setmana. Nyck està preparat (Déu no ho vulgui!), La penalització del caos de la graella li dóna una quarta fila tota taronja amb Verstappen. Porta a Williams de tornada als boxes sense rascar i abans de Latifi (Òbviament no augmenta ni una fracció de punt, guanya dos punts al debut, únic inconvenient d’un cap de setmana de somni: rep una reprimenda per haver clavat “a la cara” a GUANYU ZHOU durant la neutralització final. Parlant d’això: VOTACIÓ 6.5 al debutant xinès (que òbviament) tanca el top ten donant-se un punt de l’arc de Sant Martí e donar-li a Alfa Romeo que, és clar, ha fet (i guanyat) alguna cosa més en els cent anys de l’Autòdrom Nacional. Toca per estar satisfet!

SEBASTIAN VETTEL: VOTACIÓ 4.5

No va més enllà de la desena volta en la seva darrera actuació de Monza, a l’asfalt que el va veure aconseguir la seva primera victòria al Mundial l’any 2008 amb Toro Rosso, per després repetir dues vegades amb Red Bull però fracassar la missió durant sis anys consecutius amb Ferrari. Vaga pel paddock amb moviments i actituds a mig camí entre el cos estrany i el “fugitiu”. D’altra banda, la seva sí. Tu saps que? L’envegem!

AUTÒDROM NACIONAL DE MONZA: VOTA… 100

Es podria dir: un centenar d’aquests Grans Premis, però, vist l’epíleg, millor que no! Tota una setmana de “Febre de Monza” es va tancar amb un final a crits que es va escanyar a la gola que el Centenari de l’Autodromo Nazionale no es mereixia. Es manté l’espectacle d’un esdeveniment únic, un context inigualable, un lloc màgic fins al punt d’imaginar la fórmula 1 llançant-s’hi afins i tot quan no és setembre, es pot sentir el so ressonant al mig del verd. Gairebé un es pregunta: l’Autòdrom va néixer primer (la majúscula A no és un error!) o el parc? S’ha traçat la pista entre les plantes o ha crescut el bosc per emmarcar-lo?