Reial-Barça – La trampa del Clàssic: renaixement rotund


El joc: Barça explosiu, inofensiu Reial

El Reial Madrid havia atacat aquest partit de peu a terra, amb il·lusió i agressivitat. La il·lusió va durar poc perquè, molt ràpidament, el FC Barcelona va recuperar el control de la pilota i va pressionar on feia mal: als laterals. La capacitat d’acceleració i eliminació dels laterals catalans va posar a prova la defensa merenga. De manera més general, els blaugranes van ser més incisius en els duels i emprenedors en el camp contrari. Un control particularment flagrant del joc durant el primer acte, unilateral.

Lliga

La Reial es dirigeix ​​​​a la seva final, l’Atlètic aprofita

FA 12 HORES

El 4-3-3 inventat pel Xavi comença a tenir molts automatismes, i s’ha vist. També hem vist la incapacitat de Carlo Ancelotti per trobar la clau tàctica per capgirar l’equilibri de poder. El tècnic italià ha intentat canviar a una defensa a tres axials des de l’inici del segon període. Però sobretot va desequilibrar totalment el seu equip, que va encaixar dos gols en els minuts següents.

Els jugadors: Dembele i Aubameyang al foc, Nacho i Carvajal sota l’aigua

És difícil saber quin dels dos és l’home del partit. Ousmane Dembélé no ha marcat, és cert, però ha esquitxat aquest 248è Clàssic de la història. Insostenible a la seva banda dreta, l’internacional francès ha marcat grans diferències amb la pilota i ha fet dues meravelloses centrades que han donat lloc als dos primers gols. Pierre-Aubameyang, s’ha ofert un doble ple de precisió i oportunisme, sumant-hi una assistència brillant per a Ferran Torres. Cal destacar també l’enorme feina feta per Frenkie de Jong i Pedri, que van regnar al mig del camp.

Davant, va ser un naufragi a tots els pisos. Començant pels dos laterals, Nacho i Dani Carvajal, que es van beure per complet la copa. Luka Modric no ha tingut l’impacte esperat al mig, on Toni Kroos, fantasmal, ha donat pas a Eduardo Camavinga tan bon punt la recuperació. Alineat al capdavant, Rodrygo va mostrar tots els seus límits a una posició número 9 que no és la seva. El jugador més perillós del Madrid va ser Vinicius Junior, però era massa desordenat i maldestre per pesar realment en aquest partit.

Pierre-Emerick Aubameyang contra Nacho durant el Reial-Barça

Crèdit: Getty Images

El factor X: només falta un ésser…

Per descomptat, és impossible dir amb certesa que el resultat d’aquest partit hauria estat ben diferent si Karim Benzema hagués estat present. Tot i així, el KB9, perdut per una lesió al panxell esquerre, ha mancat molt a la Reial aquest diumenge. Al camp, el seu sentit del joc, les seves parades i la seva qualitat com a rematador no haurien estat massa. Sobretot, l’habitual capità merengue podria haver sacsejat els seus companys, que de vegades donaven la impressió de descobrir el Bernabéu i el públic madrileny exigent. Fa uns dies, una famosa vetllada de la Champions, era el davanter francès qui havia fet sonar la revolta…

El tuit que és alhora subtil i espaiós

En aquest dia mundial de la felicitat, el Barça ha fet el necessari per satisfer els seus nombrosos seguidors.

Estat: 2

Abans d’Ousmane Dembélé, l’únic jugador que va aconseguir dues assistències en el primer període durant un Clàssic del segle XXI no era altre que… Xavi, el 2009.

La declaració: Xavi

“És un dia per assaborir, perquè els aficionats blaugrana no han tingut gaire darrerament, i menys en els últims Clàssics. Guanyar 4-0 al Bernabéu jugant tan bé a futbol és dur, això no passa tots els dies. No sóc buscant glòria personal, vull glòria per als jugadors i per a la gran família del Barça en general”.

La pregunta: Hem presenciat el naixement de la versió blaugrana Xavi?

Una petita mirada enrere. Fa cinc mesos, la Reial va dominar el Barcelona al Camp Nou (1-2) en un Clàssic lluny de ser memorable. En aquell moment, Ronald Koeman encara era a la banqueta catalana i Sergio Agüero -golejador aquell dia- encara era un futbolista professional. En aquell moment, sobretot, els blaugrana van ser dolorosos de veure, tant a la Lliga com a la Champions. I aleshores, uns dies després, va arribar en Xavi. Li va costar temps, moments de procrastinació, un ventall de fitxatges d’hivern animat (i especialment encertat), però ara ho podem dir: sota les seves ordres, el Barça s’ha convertit finalment en un equip formidable.

Aquesta irresistible remuntada no va tenir lloc de sobte diumenge al vespre. Els companys de Gerard Piqué ja fa unes setmanes que envien senyals encoratjadores. La manifestació realitzada a la gespa de l’odiat rival té, tanmateix, tots els trets del partit de referència per excel·lència, aquell que serveix de moment fundacional a tot un col·lectiu i romandrà, durant molt de temps, gravat en els records. En aquest sentit, no és exagerat parlar d’un certificat de naixement. O fins i tot el renaixement, si tenim en compte que Xavi forma part del gloriós llegat de Pep Guardiola.

No obstant això, evitarem deixar-nos portar. El campió del món del 2010 té la intenció de construir amb el temps, però el futur a mig termini d’alguns jugadors (començant per Ousmane Dembélé, sense contracte en tres mesos i mig) segueix sent molt vague. La situació econòmica del club culé encara és preocupant. L’entrenador, de 42 anys, ha posat unes bases molt prometedores. Ara cal saber si el Barça ho podrà aprofitar. Per trobar les altures.

Pierre-Emerick Aubameyang

Crèdit: Getty Images

Lliga

Gràcies a l’Alba, el Barça s’assegura la Champions

Ahir A LES 21.00 h

Lliga

Només 3 vermells de carrera: però com ho fa Casemiro?

05/06/2022 a les 22:10